Els 5 eixos de la Primera Estratègia Nacional per a Persones sense Llar

El document va aprovar-se el divendres al Consell de Ministres i contempla la instauració del model Housing First ('Primer la Llar')


El Consell de Ministres va aprovar aquest divendres la Primera Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar per a millorar l'atenció d'aquest col·lectiu, reduir el nombre de persones que viuen al carrer i restaurar el seu paper en la societat.

El ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, ha assenyalat que a Espanya hi ha entre 25.000 i 30.000 persones sense llar, de les quals aproximadament un 40% dorm al ras, i ha celebrat que per primera vegada "s'afronti de manera integral aquest problema".

El document aprovat, que abasta el període 2015-2020, ha estat consensuat amb altres ministeris, les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i consta de cinc eixos estratègics.

1. Prevenció, detecció i intervenció precoç

D'acord amb dades facilitades pel ministeri, el 45% de les persones sense llar atribueix aquesta situació a la pèrdua de feina, el 26% a dificultats per trobar allotjament, un 20,9% a la separació de la seva parella i un 19% a un canvi de localitat. Tenint presents les causes del sensellarisme, el govern vol accelerar el procés detecció de les persones amb risc d'acabar vivint al carrer i també la intervenció.


2. Sensibilització per evitar la discriminació i garantir la seva seguretat

Cada 6 dies mor una persona sense llar en un espai públic. Més d'una tercera part com a conseqüència d'alguna situació de violència. L'aporofòbia és un fenomen creixent i Catalunya és el territori que més en pateix. El 2014 van registrar-se tres denúncies, totes a Barcelona, que és la província que més en presenta, seguida d'Alacant (2).

Segons una enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a persones sense llar del 2012, un 51% han sigut víctimes d’algun tipus de delicte o agressió i un 20% han patit agressions físiques, però no ho denuncien. Així, doncs, les agressions als sensesotre segueixen sent un fenomen ocult.

L'estratègia presentada pel govern proposa sensibilitzar a la ciutadania sobre la situació d'aquest col·lectiu per tal d'evitar-ne la discriminació i reduir les agressions.

3. Instauració del programa Housing First

El ministre de sanitat, Alfonso Alonso, ha anunciat la seva voluntat de posar en marxa el model 'Primer la llar', exportat dels EUA i Canadà, que consisteix en proporcionar  un habitatge a aquestes persones com a primera mesura per a la seva reinserció social. Des del 2013, Madrid inverteix en projectes vinculats a aquest mètode a través de les subvencions de l'IRPF. En total, hi ha destinat 1,1 milions d'euros.

Marta Olaria, membre del departament d'Incidència Social i Política de la Fundació Arrels, destaca la dificultat de “reconstruir un projecte de vida en un alberg” i apunta a la necessitat de garantir l’accés a l’habitatge, com a dret.

El model Housing first considera que primer cal facilitar una llar a la persona i “partint d’aquest punt iniciar el procés de recuperació, autonomia i inserció social”. “Funciona en un 85% dels casos, ja que les persones mantenen l’habitatge passats dos anys”, assegura Olaria.


4. Inclusió de les persones sense llar

Aquest eix de l'estratègia proposa el restaurament del projecte de vida de les  persones sense llar. Entre les principals mesures destaquen algunes com afavorir l'accés als sistemes de rentes mínimes, el foment de la mediació familiar, la millora de l'ocupació i l'afavoriment de contractacions per part de les empreses d'inserció.


5. Reforç de l'atenció i l'organització de la xarxa de recursos

El 2014 hi havia a Espanya 794 centres, entre albergs, pisos i residències temporals, per donar atenció a les persones sense llar. Això suposa un 7,7% més que el 2012, un augment que es pot atribuir al creixement de la demanda. A més, l'any passat 17.572 persones treballaven amb aquest col·lectiu, un 8% més que dos anys abans. D'aquestes, el 60% eren voluntàries.

Alonso ha indicat que CCAA i ajuntaments destinaven a aquesta xarxa de centres uns 220 milions d'euros el 2014, un 10% més que el 2012. A aquest fons cal sumar-li els 12,7 milions d'euros que el ministeri destina a subvencionar l'atenció sociosanitària de persones sense llar.

El ministre ha apuntat que l'estratègia aprovada s'ha de transformar en plans d'acció que s'hauran d'aprovar el proper any.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article